L’HOSTALERIA AL SEGLE XXI

Cap a on va el sector d’hostaleria?

Ens hem oblidat que som un país de serveis, que vivim del turisme, que els nostres productes més preuats pels turistes que ens visiten són el sol, la gastronomia, els nostres costums i sobretot, una cosa molt important, i que a vegades descurem, el tracte amb què els rebem. Per això des de la FCTCHTJ-UGT ens preguntem:

Per què no professionalitzem el sector?
Per què en tots els fòrums expressem la preocupació que en el sector falten professionals, però alhora es contracta personal no qualificat?
Per què les contractacions es fan a temps parcial i després s’obliga el personal a treballar més de 8 hores?
Per què la Inspecció de Treball no actua, tret que sigui per obrir infracció recaptadora?



Hotels

El turisme augmenta any rere any una mitjana del 10%. Per què els hotelers s’obstinen a competir deslleialment i trenquen els preus? No és normal que pugi l’ocupació i baixin les recaptacions i els beneficis d’aquests establiments. Els estudis ens demostren que el major volum de turisme en el nostre país es troba en mans dels operadors turístics i de les agències de viatges, que són els que al final fixen els preus als establiments hotelers.

Actualment, estem en un punt que a Barcelona s’ha triplicat l’oferta hotelera. Això a l’única cosa que ha contribuït és que tinguem més dificultats en el nostre treball. Ha provocat una rebaixa en els drets del Conveni, un augment d’hores, la utilització en excés d’ETT, la creació de noves categories amb l’únic objectiu de baixar els salaris dels treballadors/es. Tot això sense tenir en compte la política per part dels empresaris d’externalitzar serveis i fraccionar l’ocupació, en són exemples clars els serveis que presten les cambreres de pisos, el personal de restaurant, el de manteniment, etc. Això provocarà que d’aquí uns anys, pocs, hi hagi entre quatre o cinc empreses que prestin serveis dintre d’un hotel.

Per què des de la Conselleria de Turisme no es prenen les mesures per a impedir aquesta externalització de serveis que està destruint l’homogeneïtat del sector?, al final l’únic servei propi serà el de recepció, tota la resta serà extern a l’hotel.

Ens centrem ara en els subsectors de l’hostaleria com ara els locals de menjar ràpid, les empreses de col·lectivitats, de servei d’àpats (catering), restaurants i, el subsector nou que s’està unint al pastís, fleques-cafeteries.



Restaurants de menjar ràpid

La majoria dels locals de menjar ràpid es troben per sota del Conveni Col·lectiu d’Hostaleria de Catalunya, perquè els comitès d’empresa han negociat l’aplicació d’un conveni propi sense saber que en la majoria dels casos això implica pèrdua de drets, els treballadors/es estan patint les conseqüències d’aquesta baixada de salaris.

És ara que des dels sindicats tenim l’obligació d’intentar arreglar o millorar aquestes situacions ja que els treballadors/es ens ho reclamen. Aquest assumpte és complicat mentre segueixin existint empreses com McDonald’s, on els treballadors/es pel simple fet de pertànyer a un sindicat són automàticament acomiadats i on les condicions de treball són les de “l’EMPASSA-LA”, solament perquè es tracta de xavals joves que no tenen experiència en cap treball i desconeixen quins són els seus drets com a treballadors.

Col·lectivitats

Les empreses de col·lectivitats són multinacionals que es dediquen a la restauració en hospitals, empreses, col·legis, etc., i que intenten realitzar i aconseguir el màxim rendiment amb el mínim personal, no cobreixen els períodes de vacances, no cobreixen les IT, empreses en les quals existeix un alt índex d’absentisme, motivat en la majoria de les vegades per la sobrecàrrega de treball del personal, en haver de cobrir l’absència dels seus companys, on no es fa un contracte indefinit tret que ho obligui l’Administració després d’haver estat denunciades i estar en frau de llei.

Serveis d’àpats (catering)

A les empreses de serveis d’àpats, dedicades a fer menjars per a tercers, que tenen una plantilla que no supera les 15 persones, perquè tota l’activitat que es presenta fora del que seria normal la supleixen amb extres, en la majoria dels casos el personal hi treballa en situació il·legal, ja que els contracten de paraula i evidentment sense donar-los d’alta a la Seguretat Social, malgrat que en el Conveni d'Hostaleria de Catalunya es recull la contractació d’aquest personal.







Fleques-cafeteries

Les fleques-cafeteries són establiments que a dia d’avui l’Administració encara no ha pogut enquadrar. Els treballadors fan més de 12 hores diàries, evidentment se’ls paga pel conveni més barat, i el contracte la majoria de les vegades és a temps parcial.

Restaurants

Als restaurants hi trobem més exemples d’això mateix: abusos contra els immigrants, abusos amb els horaris, abusos quant a incompliment del Conveni en matèria de drets laborals, tot això amb el consentiment de l’Administració. Diem això perquè 20 anys enrere els restaurants estaven regulats per forquilles, ara no, això es va abolir. No obstant això, a ningú se li va passar pel cap que el Conveni d’Hostaleria tipifica, en les seves taules salarials, segons les categories dels establiments. Des que l’Administració va decidir eliminar la qualificació per forquilles, es va concedir la llibertat absoluta als empresaris per a poder aplicar els salaris més baixos, independentment de la categoria de l’establiment. Per això cobra igual un cuiner d’un bar de tapes que el d’un restaurant de luxe, quan el preu que es cobra al client pel servei prestat, evidentment, no és el mateix.

Cap a on es dirigeix el sector d’hostaleria?
Què volem els treballadors/es?

Reflexionem sobre la situació i prenguem consciència



Ricardo Couceiro
Secretaria de Hostaleria de la Ugt de Catalunya